desprès de ervi

hola familia, us escric després de molt de temps sense passar pel blog.
ervi se n'ha anat i la iaieta està molt fluixeta.
això ens hauria de fer pensar que la familia al fi i al cap, en los seus més i los seus menos, és l'únic que tenim, estan les amistats però la familia també.
ja sabeu que sóc molt sincera jo i penso que els cosins tindriem que estar units, més. sempre hem viscut la unió que tenien els nostres pares i la familia en general i ara que falten membres tant importants com pepe, montse i ervi hauriem de pensar que encara que cada un té la seva vida i les seves pròpies families i families polítiques i problemes i visions hauriem de trobar-bos i quan ho féssem aprofitar-ho, preguntar-nos, ocupar-nos i preocupar-nos dels altres. el dia que vam enterrar al tio ervigio hi havia un aura especial, tots estàvem en ganes de saber els uns dels altres, d'una forma especial...
dir-vos que gràcies a déu he trobat feina a la diputació de tarragona com agent de desencolupament local i estic molt feliç ja que començava a estar depre per no trobar feina. m'he de mudar de casa una altra vegada però bueno no estic tant a lluny i estaré bé, espero no sentir-me molt sola perquè en principi estic buscant un pis sola però si veig que no me va bé me mudaré en més gent.
bueno espero que estigueu tots bé, que us cuideu i que per uns minuts al dia, deixeu tot lo que esteu fent i us amoïna i penseu en vatros, en lo de dins, que és l'únic que impoirta i que perdura.
gràcies! una abraçada!